Perdonin, però això no s'ho poden perdre!

Per què, avui, no és possible un Bildu a la catalana

2011-08-30T13:55:00.000+02:00

Les condicions objectives i subjectives no permeten posar sobre la taula, com una opció possible i viable, un Bildu a la catalana

Primerament, els contactes entre les forces abertzales ve de lluny, quelcom que en el seu moment va culminar amb el conegut pacte de Lizarra, el qual tingué lloc paral·lelament amb un dels múltiples processos de diàleg per la pau entre la organització armada ETA i el govern de l'estat espanyol. No obstant, i com és sabut per tothom aquell procés caigué per les pressions a des temps, el joc brut del govern del Partit Popular, els mecanismes de repressió de l'Estat i la nul·la voluntat de resoldre el conflicte.

Després de diversos intents de procés de pau i de la il·legalització d’Herri Batasuna i de tot el que tingui una mínima relació amb l'esquerra abertzale, l'any 2009, hi ha eleccions a la Comunitat Autònoma Basca (CAB a partir d’ara). En les quals PSOE i PP per primera vegada poden assolir el govern basc gràcies a la il·legalització de l'esquerra abertzale i l'aparició de forces a l'esquerra del PNB amb escassa força electoral (IU, EA i Aralar).

Així doncs arribem a l'any 2010 amb un panorama absolutament nou a les institucions basques, i que només la força de canvi de l'esquerra abertzale i la voluntat dels dirigents d'ETA de posar fi a la lluita armada després de més de 50 anys, podia fer canviar l’espectre político-institucional d'aquell moment. Un canvi, que havia de tenir una clara repercussió en la CAB, però sobretot en el conjunt del país, Euskal Herria.

És a dir, que amb Aralar prenent posicions i amb una EA absolutament debilitada al parlament i amb una esquerra abertzale fora de les institucions calia un cop d'efecte.

Punt número 1, alto al foc definitiu i verificable per la comunitat internacional de la organització armada ETA.
Punt número 2, posar una organització política en disposició de concórrer a les properes eleccions municipals, Sortu (cal recordar que Euskal Herritarrok ja havia assolit ser la 1era força en regidors a EH).
Punt número 3, establir condicions objectives i subjectives per a un reconeixement per part de la societat d'un projecte d'unitat de l'esquerra abertzale.
Punt número 4, obtenir els suports d’intel·lectuals i societat civil necessaris que en legitimessin el procés i l’objectiu a atènyer.
Punt número 5, arribar a acords que fessin revaloritzar la força i la unitat del conjunt d'organitzacions de base, polítiques i institucionals de l'esquerra abertzale que permetessin una segona opció en cas de la més que possible il·legalització de Sortu, Bildu (acords amb EA i altres plataformes).
I finalment, cal fer èmfasi en el fet que varen tenir una presència massiva i continua als mitjans de comunicació tan bascos com espanyols durant els mesos previs a les eleccions municipals.

A la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC a partir d'ara), no es dóna ni un sol paral·lelisme amb la situació que hi havia ni que hi ha actualment a Euskal Herria.

Certament de totes les experiència se'n pot aprendre quelcom, com així ha estat amb els mediadors internacionals de Sud d'Àfrica, amb experiència en el conflicte de l’Apartheid, i que són part activa en el procés de pau que té lloc avui a EH.

També el paper d'ETA, però, en el transcurs històrico-polític d'EH de les darreres 5 dècades ha estat molt important.

La unitat per assolir la independència política i econòmica als Països Catalans ja existia abans del fenomen Bildu, però els errors de les forces de la classe política catalana pretèrita i actual continuen sent els mateixos, i és que a diferència de l'esquerra abertzale, no estan connectades amb la societat civil. I sovint és té la mania de voler començar la casa per la teulada impulsats per l’eufòria d’una conjuntura determinada.

Cada poble escriu les seves pàgines en la història i camina el seu propi destí. Els catalans i catalanes farem el nostre.

Les 20 ciutats amb més població dels Països Catalans

2011-07-15T20:16:00.003+02:00

Un diumenge qualsevol de desembre

2010-12-13T22:35:00.003+01:00

Passejant a la vora del magnífic llac d'Annecy on dies enrere era tota una epopeia caminar-hi per culpa de la nevada més gran dels darrers decennis, avui hi brillava el Sol i s'hi respirava un ambient gèlid d'aquells que quan agafes aire et col·lapse els pulmons. No osbtant hi havia vida.

Moltes persones es regalaven la vista amb la bellesa de l'indret, massa sovint estroncada per habitatges a la vora del llac i a les vessant properes. Una lleugera boirina entervoleix avui, i des que sóc aquí, l'horitzó del llac la qual no ens deixa acabar de contemplar en la seva inmensitat la bellesa d'aquest curiós territori que l'atzar de la vida m'ha fet descobrir.

Tot plegat no sembla interessar a un home que juga amb els pardals i llença la mirada per aquí per allà sense objectiu fix ni cap altra mena de fita que no sigui deixar passar el transcurs de les hores d'un diumenge qualsevol. No podia faltar el fil musical d'un concert improvisat d'un duo de guitarristes que a l'altrabanda d'un dels primers canals de la vila i amb els peus penjant en uns dels diversos molls de fusta entonen alguns acords de forma anàrquica. Als bancs desllorigats que cada ics metres es troben de cara al llac s'hi asseuen desenes de parelles les quals semblen viure alienes al fred i a tot el que passa al seu voltant mentre engolieixen gofres i creps acompanyats de vi o xocolata bullenta.

De fons, la remor inconfusible dels crits d'un munt d'italians (que venen a fer una visita llampec al segon municipi més car de tot França), el pas constant de cotxes i l'eixordidor gemec d'un munt d'inmundes gavines que hom encara no acaba d'entendre que hi pinten en una ciutat que es troba als peus dels Alps.

On i com ens mirem les ciutats?

2010-09-24T18:46:00.000+02:00

Interessant article a http://transit-city.blogspot.com/2010/09/ou-et-comment-on-regarde-les-villes.html

Control, espai urbà i consum

2010-09-17T11:35:00.000+02:00

Avui veient com el centre de Sabadell està infestat de càmeres de tot tipus m'ha vingut al cap un treball que vaig fer fa un parell d'anys, del qual m'agradaria compartir amb vosaltres el pròleg:

La ciutat avui

Els processos d’urbanització són indisociables de la evolució social i econòmica, i sens dubte a dia d’avui, encara ho són menys de la evolució dels recursos tècnics i científics on les ciutats cada dia estan molt més evocades a l’implantació de les noves tecnologies en l’espai urbà que constitueixen les ciutats d’avui.

La ciutat d’avui ens porta sovint a contradiccions notables en conceptes com ara en seguretat, vigilància, protecció, defensa, tolerància, llibertat... i deixa els mateixos habitants en la mateixa contradicció, és a dir, a mercè dels esdeveniments que la història ja ens ha demostrat que van lligats als poders militars, religiosos i, sobretot, econòmics.

Segons Chueca Goitia, el què caracteritza la ciutat actual de l’època (1968) és la seva desintigració i la defineix així: és una ciutat fragmentària, dispersa, caòtica i a la qual li falta una figura pròpia. Sens dubte una definicíó que la podríem aplicar avui dia veient la distribució dels barris en ciutats com Sabadell o Barcelona.

Max Webber va estudiar la repercussió de les muralles o, en un sentit més ampli, de la ciutat entesa com a fortalesa i guarnició, en la regulació administrativa de la ciutat immobiliària netament burgesa, i que tenia una especial regulació, quelcom caracteritzava la comuna medieval. La necessitat d’aquestes muralles en la ciutat medieval va ser en molts casos l’origen de les finances municipals on la ciutat va acabar adquirint una personalitat legal que estava per sobre dels seus membres. Sens dubte un altre analisi que podríem tenir en compte alhora de definir i descriure la ciutat del segle XXI veient com cada vegada els poders eminenment burgesos com el boom immobiliari i la delimitació administrativa de les nostres viles i barris.

Status

A diferència de la ciutat medieval on els seus habitants tenien un status jurídic concret, en la ciutat acutal els seus habitants tenen un status social concret, és a dir, no és que el burgès o un gran empresari tingui preferències per sobre d’un pagès o un administratiu, sinó que llurs diferències venen donades per aquest status social marcat per l’aparició del capitalisme i la segregació en classes socials.

La expansió del control al llarg i ample d’una ciutat és l’ampliació del control en l’espai urbà de les empreses i/o de les corretges de transmissió dels poders econòmincs i socials presents en cada ciutat concreta.

Així doncs el control que es dur a terme en aquests nuclis urbans i conurbacions consegüents no és el simple control d’una espai físic concret per interessos econòmico-socials i la seguretat de mantenir-los, sino que arriba més enllà, esdevé el control de la societat en general.

Ecologia de la por

La mobilitat dels habitants i les institucions pel territori en busca del millor assoliment dels seus objeciuts en provoca una constant transformació espacial, i en consqüència, canvis d’uns processos d’ecologia urbana.

L’ecologia en biologia és la relació dels éssers vius respecte el medi ambient, el mateix passa si ho enfoquem des d’un angle social, on la distribució dels éssers humans i els grups socials als quals pertanyen parlem d’ecologia urbana.

A partir d’aquí volem fer espacial emfasi en un analisi acurat del mapa d’estructura urbana que manté els interessos dels ingressos, el valor del sòl i classe social, els quals afegeixen un nou i decisiu factor: la por.

Control urbà

Partint de la idea de l’autor Mike Davis ens volem endinsar en la relació entre les noves formes d’urbanisme, les noves tecnologies i els mètodes de control social aplicats a l’espai urbà, on la gestió de la por, amb la consegüent inseguretat ciutadana que provoca, es converteix en una carta blanca per generar el consens social necessari al voltant de les polítiques discriminatòries i autoritàries.

Aquestes polítiques sovint van acompanyades d’una privatització radical de l’espai públic de determinades zones d’acumulació de capital d’importants centres econòmics i financers on s’apliquen sistemes de vigilància cada cop més sofisticats (videovigilància, edificis inteligents...) envaeixen l’espai públic sense cap mena de discussió pública ni queixes rellevants.

Durant la dècada dels noranta diversos treballs ja havien deixat clara la importància de les polítiques de protecció, defensa i fortificació de l’espai urbà que estaven assolint les ciutats, i com progressivament els espais urbans “sota vigilància” eren valorats amb no pocs riscos futurs per a la vida social a les ciutats.

Per exemple, un habitant d’una ciutat britànica el 1999 podia ser filmat unes 330 vegades al dia per uns sistemes de videovigilància que suposaven llavors una ràtio d’una càmera per cada 60 habitants a una zona urbana[1].

Avui dia, trobem sistemes de videovigilància que identifiquen 100.000 rostres en 1’4 segons captant el rostre desde diversos angles que augmenten la fiabilitat dels resultats[2].

[1] Muñoz, Francesc – Per raons de seguretat: paisatges urbans de la “tolerància zero” (2002), revista Transversal Núm.18

[2] http://www.belt.es/noticias/2004/noviembre/05/rostro.htm

La terra, la ciutat i el poeta

2008-11-05T19:49:00.005+01:00

La plana està trista i cansada i ja no es defensa més
La plana està trista i morta i la ciutat la devora

"Les villes tentaculaires"
Émile Verhaeren

L'àguila torna a sortir per Corpus

2008-05-23T12:53:00.003+02:00

Ha arribat un de les festes de les festes més grans: LA PATUM!!!

Els nans nous, turcs i cavallets, gegants, l'olor de polvora, les multituds, la barreja, el bon rotllo... un no parar fins els tirabols.

Un gran reguitzell de balls i sensacions. Jo recomanaria a tothom que no hi hagi anat mai que hi vagi... perquè per exemple el què se sent durant el ball de l'àguila és... bé aneu-hi!!!

Salut i Patum ! ! !

Que gran que és la natura...

2008-05-10T19:28:00.001+02:00

tempesta dins un nuvol de cendra... senzillament espectacular!!!

Cassandra's dream, una opinió més

2007-10-31T18:10:00.000+01:00

Magnífica! Gran Pel·lícula, Cassandra’s dream!

El darrer film de Woody Allen que el proppassat 26 d’octubre es posà a la cartellera, avui 30 d’octubre l’he anat a veure. Una trama de la qual jo en destacaria quatre grans eixos: la dicotomia entre vida humil i vida d’elit, Londres, els atzars de la vida i la moralitat i les consegüents discussions que es creen al voltant de cada situació.

Una família de caire humil, que sobreviuen gràcies els quatre quartos que els dóna el negoci familiar, un restaurant, i les injeccions de diners que reben de l’oncle, el gran “triumfador”. L’oncle, que viu a milers de quilòmetres de la familia i que després d’estudiar medicina i dedicar-se a la cirugia estètica s’ha obert camí entre California i la Xina i ara guanya diners a cabassos el situen en una posició privilegiada.

Una ciutat com Londres per emmarcar una història dins la realitat social i de classes que vivim en els nostres dies.

El moviment en paral·lel en què transcorren la vida i la sort, exemplificades en: el Pòker, la sortosa arribar d’un personatge bàsic a terres angleses, un carreró fosc situat idòniament en el moment indicat, unes morts claus, entre d’altres petits detalls i coincidències.

I un no sabria dir si el que ens planteja és una situació, un anunciat o una pregunta cada vegada que ens presenta un dilema moral i com afrontar determinades situacions i si estem preparats per assumir-ne les consqüències…

Tot plegat fan de Cassandra’s dream un dels films purament Allenistes dins el seu gran repertori de drames.

Jo no la situaria al costat de cap pel·lícula en concret sino dins de la seva filmografia la destacaria dins el bloc en què Woody Allen ens mostra la part més crua de la realitat.

Una de les reflexions que em vaig fer a mi mateix en sortir de la sala va ser: “les persones amb poder estan més preparades per assumir fets com l’assassinat en les seves consciències que no pas les persones humils?" i "la sort d'uns és la injustícia cap als altres”.

Bé sens dubte em deixo mil coses per perquè des del meu punt de vista una pel·licula de Woody Allen t’aboca a grans discussions filosòfiques, però bé ara us toca a vosaltres.