74 diputats explícitament per l'estat propi. Una força política majoritària independentista. Una
força política que actualment té el 55% sufragis i si hi sumem ICV fins a un 64’4% (recordo per exemple
que Montenegro és independent gràcies al 55’7% dels sufragis a favor). És a dir
que si aquestes eleccions haguessin estat plebiscitàries i no partidistes
aramateix estaríem parlant de victòria i no de la patacada de CiU.
Brutal,
senzillament brutal 127.000 persones que han fet un vot militant a Catalunya.
La CUP hem demostrat que des de baix sense viure de la publicitat dels Mèdia i
amb la feina ben feta es poden trencar barreres com la del sistema electoral
(llei d’hondt i blocs electorals). La CUP té tres anys per preparar-se, organitzar-se i guanyar a les municipals del 2015, perquè la força de la CUP és la complicitat amb les classes populars i les sinèrgies amb els moviments socials. Alhora caldrà veure com es canalitzen i s’organitzen les forces a municipis com Falset, Tortosa, Gandesa o Sort per exemple. Alhora que la CUP serà la veu més potent pels Països Catalans al Parlament.
Els mitjans de
comunicació han tingut un paper clau en aquests resultats. Doncs, seguir
parlant de la patacada de CiU i no parlar d’avançar cap a la consulta per l’autodeterminació
és fer el joc a l’unionisme, suposo que CiU i els mitjans de comunicació
després de passar-se una setmana fent el joc a El Mundo, i totes les anteriors
mirant què deien diaris colpistes com la Razón, potser ara, els mitjans
catalans ja han après que encara són un vassalls i uns provincians que com tota
la vida han mirat més cap a Madrid que cap a les Borges Blanques o cap a la Seu
d’Urgell o cap Tortosa o cap a Sóller o cap Burjassot o cap Elx.
Segurament CiU
estar cardant al carrer el seu director de campanya electoral doncs no ha pogut
ser més lamentable en tot. Una campanya que ja comença excessivament
messiànica, dient que faran més retallades i que tot depèn d’ells els ha portat
on els ha portat. Segurament Mas es deu estar preguntant “i si en comptes de
fer-me la víctima amb les merdes de El Mundo hagués contraatacat? O si hagués
parlat de Bankia? O si hagués parlat que els presidents del PP de València i
les Illes van haver de plegar perquè el cúmul de merda que tenien a sobre no
els aguantava ni tota la força del seu amiguet Lara...
Si algú ha
capitalitzat l’11 de setembre sens dubte aquests són ERC amb un discurs
independentista i de més proximitat que altres vegades, s’han guanyat a molta
gent. La veritat és que a ERC només puc fer que felicitar-los i desitja’ls-hi
molta sort perquè malgrat ser la segona força al Parlament tenen un paper ben
galdós degut en bona mesura pel discurs “responsable” de ser “el millor soci”
per Catalunya (means CiU) que han predicat durant la campanya. Espero que
després d’aquestes eleccions ningú més digui que la CUP és el submarí de CiU
per fotre ERC.
D’altrabanda, i
veient que la participació és prop del 70%, constato que el PP ha tocat sostre,
només la renúncia de C’s els podria fer pujar més i en Rivera té massa ego com
per deixar-se vacil·lar, ara que es pensen que són els putos amos i que en
paraules seves són l’expressió de la Catalunya silenciada: recordo 9 sobre 135.
Bé dit això, no cal que afegeixi res més, oi? Respecte els diputats del PP no
us preocupeu que aquests, el dia que siguem independents es fotran d’hòsties
per una part del pastís i una cadira, mai ningú s’oblidarà tan ràpid d’España
com els diputats del PP.
I qui em va
parir... el PSOE es fot la hòstia de la seva vida i els salva CiU, paradoxes de
la vida.
Però perdoneu... ho haveu vist? 20! 20 diputats recordo que fa uns anys en tenien 52. Això sí que és una hòstia -32. Doncs mentre CiU possiblement va tocar fons durant els anys de tripartit amb 46 i 48 escons (que són els diputats que suma l’unionisme avui al Parlament PP,PSOE i C’s), avui a Can PSOE en tenen 20 i potser encara no han tocat fons. El PSOE només li queda l’esperança de tornar a fotre diputats a ICV quan aquests decideixin si són carn o peix.
Però perdoneu... ho haveu vist? 20! 20 diputats recordo que fa uns anys en tenien 52. Això sí que és una hòstia -32. Doncs mentre CiU possiblement va tocar fons durant els anys de tripartit amb 46 i 48 escons (que són els diputats que suma l’unionisme avui al Parlament PP,PSOE i C’s), avui a Can PSOE en tenen 20 i potser encara no han tocat fons. El PSOE només li queda l’esperança de tornar a fotre diputats a ICV quan aquests decideixin si són carn o peix.
Bé fet un primer repàs d’una revolada. Per mi no hi ha cap dubte, tot el
que no sigui treballar per avançar cap al referèndum serà una nova traïció dels
líders com deia Xirinacs. Però si ens tornen a trair, aquest cop som a dins i
hi som per guanyar. Sí, per guanyar. Faré ús d’una cita, com li agrada fer
servir el candidat de la CUP, que exemplifica el què vull dir: “Si llegamos,
entramos, y si entramos, ganamos” que va dir el Che, doncs hi hem arribat perquè
vem fer el pas valent de presentar-nos a unes eleccions més enllà dels
municipis, i ja som dins (3 a dins i 127.000 a fora) i ahir ja vem començar a
treballar per guanyar demà.
