Monday, 1 July 2019

Un mes després del 26M2019 #eleccionsmunicipals

L'antiga Convergència, després Democràcia i Llibertat, després Junts pel Sí, després Partit Demòcrata, ara Junts per Catalunya i qui sap si demà crida nacional, ha obtingut 369 de 948 alcaldies, i un total de 2818 regidors i regidores. Així doncs, l'espai convergent perd l'hegemonia al món municipal i veu com li volen més de 500 regidors i regidores respecte el 2015.

ERC ha aconseguit 359 alcaldies de 948, moltes d'elles amb majoria absoluta, també s'ha fet amb les capitals, Tarragona i Lleida, i ciutats de potencial econòmic com Sant Cugat. ERC és aquest mandat el partit amb més càrrecs electes al Principat, 3107. ERC és a més la força més votada a Catalunya per primera vegada des de la II República.

La tercera i quarta força són, d'una banda, el PSOE amb 89 alcaldies i 1315 regidors i regidores el què suposa el seus segons pitjors resultats des de 1979, i d'altra banda, la CUP amb 19 alcaldies, presència en 43 governs, i un total de 337 regidors i regidores. Lluny queden altres forces com Comuns i PP que entre les dues sumen una dotzena d'alcaldies. Mentre Ciudadanos encara no sap què és tenir una alcaldia a Catalunya malgrat que fa més de 14 anys de la seva existència i tota la publicitat als mass Mèdia.



La realitat metropolitana independentista progressa adequadament

  • La realitat metropolitana és clara. El PSOE, aquí obté millors resultats amb 19 de 36 alcaldies. Mentre JxC només n'obté 2 o ERC 5. A més, els socialistes obtenen 44 dels 90 representants a l'AMB.

Heus ací perquè encara no assolim el 50% dels vots a candidatures independentistes. El discurs hegemònic i la xarxa clientelar del PSOE encara es mantenen fortament arrelades, malgrat casos de corrupció gravíssims com a Sabadell, nous casos d'especulació dignes de la bombolla immobiliària com a l'Hospitalet de Llobregat.

Així mateix, un fet remarcable és que ERC ha aconseguit victòries importants, com la de Barcelona, que és segona força a l'Hospitalet, Badalona o Sabadell, i governarà a Terrassa. Però també és cert que l'independentisme no suma prou regidors a ciutats importants per si sol.

La CUP si bé és cert que no ha baixat massa en regidors de 365 a 337, si que ha rebut un revés bastant important en vots i perdent presència a ciutats metropolitanes com Terrassa, Barcelona, Badalona o Santa Coloma de Gramenet. Aquest fet també s'exemplifica amb la pèrdua de fins a un 33% de regidors i regidores a les ciutats de més de 100.000 habitants passant de 31 regidors a 21.

En aquest àmbit cal remarcar la pèrdua de poder de l'espai dels Comuns on a ciutats com a Terrassa i Sabadell passen de 12 regidors a 0 i perden la seva representació a ambdós consistoris. A Hospitalet passen de 5 a 3, a Badalona obtenen 2 de 27 regidors, mentre a Barcelona obtenen l'alcaldia després de perdre les eleccions i gràcies a part dels vots de Ciudadanos.


El municipalisme independentista encara necessita créixer

  • L'independentisme obté 6.262 electes, 750 alcaldies de 948, assolint les alcaldies de Girona, Lleida i Tarragona, i guanyant a Barcelona.
  • L'independentisme al Principat augmenta en regidors i regidores fins a tres vegades més que el total d'electes que obté el PP a Catalunya.
  • L'independentisme multiplica per 6 els càrrecs electes del PSOE i Comuns al Principat.

En síntesi, l'independentisme creix en alcaldies, en vots i en electes arreu del país, però no augmenta suficient per superar el 50% de vot directe a candidatures independentistes. I encara queda lluny l'assoliment del 55%, condició, penso, més que suficient, amb la qual treballar per tirar endavant un nou referèndum de forma unilateral (no excloc un referèndum acordat, però miracles a Lourdes).


Què fer des de viles i ciutats?

No sectorialitzar les lluites sinó unir-les sobre la base que ens ha fet créixer: l'aposta per la democràcia directe, la defensa del control democràtic dels diners públics, la justícia social en totes les polítiques i la lluita carrer a carrer per la independència i el socialisme.

Consolidar espais, que els col·lectius i entitats amb més bagatge ajudin als més novells a obrir nous Casals i Centres Socials a cada districte de cada ciutat.

Consolidar les lluites de feminisme, ecologisme i l'habitatge com a pals de paller de les polítiques metropolitanes del l'independentisme.

Denunciar junts a nivell metropolità les condicions i el negoci privat dels qui especulen amb els drets bàsics de la ciutadania: energia, aigua, neteja, salut, educació i mobilitat universal.

I finalment, necessitem fer més fort el moviment de defensa de drets de la classe treballadora. Afiliem-nos als sindicats de classe dels Països Catalans.

Organitzem-nos, per anar-hi, anar-hi i anar-hi, perquè tot sembla impossible fins que ho fas, i ho farem!

Thursday, 16 July 2015

Interpretació de resultats en clau plebiscitària: Escons i Vots

Atès que l'objectiu és convertir les eleccions autonòmiques del 27 de setembre de 2015 en eleccions plebiscitàries caldria acordar per escrit quina serà la lectura dels resultats:

Proposo que la victòria del sí a la independència s'obtindria si la candidatura de Junts pel Sí i la candidatura de la CUP - Crida Constituent obtenen pel conjunt de la comunitat autònoma catalana, el proper 27 de setembre de 2015, els resultats següents:

Tuesday, 16 June 2015

A 100 dies de les plebiscitàries

Us ofereixo quatre reflexions ràpides al voltant dels resultats de les municipals del passat 24 de maig i quatre apunts i una extrapolació de possibles resultats de cara les eleccions del 27 de setembre...

24 de maig - 13 de juny: eleccions municipals 2015
  1. L'independentisme creix més que mai en regidors. ERC passa de 1389 regidors el 2011 a 2377 regidors el 2015. Mentre la CUP passa 101 regidors el 2011 a 382 regidors el 2015. Si aquestes dades hi sumem el nou independentisme de CiU i algunes candidatures sobiranistes que es presentaven per lliure la suma regidors a favor d'un estat independent es dispara fins els 6700-6750 regidors i regidores, és a dir, més d'un 70% del total de càrrecs electes municipals.

Saturday, 4 April 2015

Catalunya, Full de ruta 2015 – 2017, QUÈ FER?

Full de ruta 2015 – 2017
Procés constituent de l’estat català

Atès l'objectiu de convertir les eleccions autonòmiques del 27 de setembre de 2015 en eleccions plebiscitàries i constituents s'estableixen els acords programàtics previs que es prescriuen en el punt "A".

Atesa l'excepcionalitat dels comicis s'acorda la lectura dels resultats que es prescriuen en el punt "B".

Aquests acords en cap cas quedaran supeditats a la vigència jurídica constitucional espanyola. Per consegüent, els acords que es prescriuen són el següents: