Les condicions objectives i subjectives no permeten posar sobre la taula, com una opció possible i viable, un Bildu a la catalana
Primerament, els contactes entre les forces abertzales ve de lluny, quelcom que en el seu moment va culminar amb el conegut pacte de Lizarra, el qual tingué lloc paral·lelament amb un dels múltiples processos de diàleg per la pau entre la organització armada ETA i el govern de l'estat espanyol. No obstant, i com és sabut per tothom aquell procés caigué per les pressions a des temps, el joc brut del govern del Partit Popular, els mecanismes de repressió de l'Estat i la nul·la voluntat de resoldre el conflicte.
Després de diversos intents de procés de pau i de la il·legalització d’Herri Batasuna i de tot el que tingui una mínima relació amb l'esquerra abertzale, l'any 2009, hi ha eleccions a la Comunitat Autònoma Basca (CAB a partir d’ara). En les quals PSOE i PP per primera vegada poden assolir el govern basc gràcies a la il·legalització de l'esquerra abertzale i l'aparició de forces a l'esquerra del PNB amb escassa força electoral (IU, EA i Aralar).
Així doncs arribem a l'any 2010 amb un panorama absolutament nou a les institucions basques, i que només la força de canvi de l'esquerra abertzale i la voluntat dels dirigents d'ETA de posar fi a la lluita armada després de més de 50 anys, podia fer canviar l’espectre político-institucional d'aquell moment. Un canvi, que havia de tenir una clara repercussió en la CAB, però sobretot en el conjunt del país, Euskal Herria.
És a dir, que amb Aralar prenent posicions i amb una EA absolutament debilitada al parlament i amb una esquerra abertzale fora de les institucions calia un cop d'efecte.
- Punt número 1, alto al foc definitiu i verificable per la comunitat internacional de la organització armada ETA.
- Punt número 2, posar una organització política en disposició de concórrer a les properes eleccions municipals, Sortu (cal recordar que Euskal Herritarrok ja havia assolit ser la 1era força en regidors a EH).
- Punt número 3, establir condicions objectives i subjectives per a un reconeixement per part de la societat d'un projecte d'unitat de l'esquerra abertzale.
- Punt número 4, obtenir els suports d’intel·lectuals i societat civil necessaris que en legitimessin el procés i l’objectiu a atènyer.
- Punt número 5, arribar a acords que fessin revaloritzar la força i la unitat del conjunt d'organitzacions de base, polítiques i institucionals de l'esquerra abertzale que permetessin una segona opció en cas de la més que possible il·legalització de Sortu, Bildu (acords amb EA i altres plataformes).
- I finalment, cal fer èmfasi en el fet que varen tenir una presència massiva i continua als mitjans de comunicació tan bascos com espanyols durant els mesos previs a les eleccions municipals.
A la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC a partir d'ara), no es dóna ni un sol paral·lelisme amb la situació que hi havia ni que hi ha actualment a Euskal Herria.
Certament de totes les experiència se'n pot aprendre quelcom, com així ha estat amb els mediadors internacionals de Sud d'Àfrica, amb experiència en el conflicte de l’Apartheid, i que són part activa en el procés de pau que té lloc avui a EH.
També el paper d'ETA, però, en el transcurs històrico-polític d'EH de les darreres 5 dècades ha estat molt important.
La unitat per assolir la independència política i econòmica als Països Catalans ja existia abans del fenomen Bildu, però els errors de les forces de la classe política catalana pretèrita i actual continuen sent els mateixos, i és que a diferència de l'esquerra abertzale, no estan connectades amb la societat civil. I sovint és té la mania de voler començar la casa per la teulada impulsats per l’eufòria d’una conjuntura determinada.
Cada poble escriu les seves pàgines en la història i camina el seu propi destí. Els catalans i catalanes farem el nostre.
