Menu 1

Thursday 5 February 2015

El gran problema d'ICV i el PSC és el 3%

Després de cinc anys d'aflorament d'un independentisme latent en la societat catalana des de feia anys, fruït del canvi generacional i un procés de presa de consciencia col.lectiva, n'hi ha que encara no s'han adonat d'on som, però sobretot cap on estem anant.


El paperot lamentable d'ICV durant el període sobretot pre, però també post 9N, l'ha portat a perdre militància en compte gotes però de forma constant. Mentre a la delegació espanyola del PSOE a Catalunya, àlies PSC, no només perd vots a cabassos sinó que també perd quadres històrics i militància de base, amb grans jornades de 'dóna't de baixa del PSC'.

Amb tot, el PSC malda per mantenir quatre feus, tot i que el cert és que té mala peça al teler, i continua perdent vots a cabassos a cada onada d'enquestes. 

Mentrestant, ICV fa un "all in" fent crides desesperades a una suposada confluència de progres i 'postmos' amb un discurs de defensa de les classes treballodores que senzillament ja no cola entre les masses pseudoprogres que es troben emmirallades per un fenòmen mediàtic espanyol, mentre altres els tira més el 'savoir faire' de la CUP i la coherència demostrada sabent portar del carrer a les institutions i d'aquestes altra vegada al carrer la seva tasca política.

Tanmateix el circ mediàtic diari no ens permet fer-ne la lectura desesperada que molts dirigents d'ICV i PSC ja han fet. I és que amics paradoxes de la història, el problema principal de PSC i ICV es diu 3%. El 3% necessari que necessiten per entrar al Parlament, xifra que hom pot calcular-ne lo lluny de la qual es troben d'assolir-la segons els decibels de crides a la unitat o a la confluència que aquests partits fan diàriament.

No obstant, i parafrasejant a Carod Rovira, a mi em consta, però que la xifra arriba fins al 5%. El 5% necessari per obtenir regidor als consistoris aquest proper 24 de maig a les eleccions municipals. I és que tan PSC com ICV tenen grans espectatives de desaparèixer del món municipal. On tan sols opcions desesperades com l'operació 'all in' amb Guanyem Barcelona els permetrà seguir pervivint en les cadires dels consistoris