(English version click here)
No sabeu com n'és de difícil això de viure lluny de la teva terra per un que se l'estima com me l'estimo jo, a més si un és perfectament conscient dels moviments i esdeveniments històrics que hi estan tenint lloc.
El millor que sens dubte he pogut veure i percebre, des de la llunyania de terres canadenques, d’aquest 11 de setembre de 2012 a Catalunya és la consciència com a poble. El transcurs dels esdeveniments m’han recordat aquelles paraules de l’Ernesto Che Guevara: “Quant un poble adquireix consciència del què és capaç de fer, ho dur a terme amb una passió revolucionària, aclaparadora i contagiosa”.
No sabeu com n'és de difícil això de viure lluny de la teva terra per un que se l'estima com me l'estimo jo, a més si un és perfectament conscient dels moviments i esdeveniments històrics que hi estan tenint lloc.
El millor que sens dubte he pogut veure i percebre, des de la llunyania de terres canadenques, d’aquest 11 de setembre de 2012 a Catalunya és la consciència com a poble. El transcurs dels esdeveniments m’han recordat aquelles paraules de l’Ernesto Che Guevara: “Quant un poble adquireix consciència del què és capaç de fer, ho dur a terme amb una passió revolucionària, aclaparadora i contagiosa”.
 |
| Imatge aèria de la manifestació de l'11/09/2012 |
Cronologia de l'èxit:
fent memòria
Encara en plena expansió
econòmica, o dit d'altra manera encara en plena bombolla immobiliària, a
principis de tardor de l'any 2005 s'aprovava al Parlament entre grans dosis de cofoisme el
que fou conegut com l'estatut del 30 de setembre, un estatut que per cert mai
va ser.
Davant d'aquests fets a les darreries de la tardor del 2005 l'Esquerra Independentista convocava pel següent 11 de febrer del 2006 una manifestació emmarcada en la Campanya Unitària per l'Autodeterminació, la qual congregava al voltant d'unes 7500 i 10.000 persones i es cloïa amb un emocionant discurs de Lluís Maria Xirinacs.
No obstant, aquell mateix hivern del 2005 es constituïa la Plataforma pel Dret a Decidir, la qual amb l'embranzida de l'independentisme dels últims anys i la voluntat d'empènyer cap a una major autonomia convocava una altra manifestació pel següent 18 de febrer, la qual fou tot un èxit i s'hi congregaren al voltant d'unes 600.000 i 700.000 persones.
 |
| Roda de premsa prèvia a la manifestació |
Al 2007, altra vegada a les
darreries de la tardor la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) tornaria a
convocar una manifestació, pel següent 1 de desembre del 2007.
El lema era Som una nació i diem PROU! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures. El manifest de la convocatòria exigia el traspàs de la xarxa de transports i d'infraestructures a la Generalitat de Catalunya, la publicació de les Balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol i que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos dels catalans. A la manifestació hi donarien suport CiU, ERC, ICV, EUiA i CUP. La manifestació esdevé el primer gran clam independentista, malgrat que encara no es plasmava de la mateixa manera en el lema principal de la pancarta.
El lema era Som una nació i diem PROU! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures. El manifest de la convocatòria exigia el traspàs de la xarxa de transports i d'infraestructures a la Generalitat de Catalunya, la publicació de les Balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol i que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos dels catalans. A la manifestació hi donarien suport CiU, ERC, ICV, EUiA i CUP. La manifestació esdevé el primer gran clam independentista, malgrat que encara no es plasmava de la mateixa manera en el lema principal de la pancarta.
Durant el 2008 es va
anar coent a foc lent la indignació amb el segon tripartit, la incapacitat de
resoldre problemes quotidians, la constància descarada alhora de fer els ulls grossos davant la crisi que s'esdevenia,
la nul·la voluntat del govern de llavors d’exigir la implementació immediata de
l’estatut, entre d’altres temes que s'anaven sumant al fet que Catalunya durant anys hagi
estat constantment espoliada. A més del desengany creixent amb la classe política per
donar veu i praxis als anhels i voluntats populars.
 |
| Ximènis donant els resultats de la consulta 13S |
Paral·lelament a tot
aquest caldo de cultiu durant als anys 2007, 2008 i els inicis del 2009 emergia amb força un independentisme desacomplexat. Una gran majoria d'aquest emmarcat dins els
cercles d’influència de la PDD que un any després s’anomenaria Decideixo Decidir.
No obstant, seria la CUP en un poble anomenat Arenys de Munt on el 4 de juny de l’any 2009 presentava i s'aprovava una moció per la organització d’una consulta popular per la independència de la nació catalana. Aquesta consulta tindria lloc al següent 13 de setembre de 2009 i seria la primera de moltes que es durien a terme arreu del principat de Catalunya. La qual tindria a més d’un gran èxit i gran ressò mediàtic i polític a nivell internacional.
No obstant, seria la CUP en un poble anomenat Arenys de Munt on el 4 de juny de l’any 2009 presentava i s'aprovava una moció per la organització d’una consulta popular per la independència de la nació catalana. Aquesta consulta tindria lloc al següent 13 de setembre de 2009 i seria la primera de moltes que es durien a terme arreu del principat de Catalunya. La qual tindria a més d’un gran èxit i gran ressò mediàtic i polític a nivell internacional.
Mentre les consultes per
la independència anaven eliminant velles pors a autoanomenar-se independentista,
es desenvolupaven altres iniciatives en favor de la independència arreu del territori.
Paral·lelament a tot plegat cal sumar-hi també que les organitzacions i partits més reaccionaris a l’estat espanyol veien i celebraven amb alegria com la seva campanya contra l’estatut culminava amb una sentència del Tribunal Constitucional Español que faria vessar el got. Aquesta provocaria un fet sense precedents, la majoria de partits polítics a Catalunya per primera vegada es manifestarien tots a una a la manifestació convocada per la societat civil i capitalitzada per Òmnium Cultural.
Paral·lelament a tot plegat cal sumar-hi també que les organitzacions i partits més reaccionaris a l’estat espanyol veien i celebraven amb alegria com la seva campanya contra l’estatut culminava amb una sentència del Tribunal Constitucional Español que faria vessar el got. Aquesta provocaria un fet sense precedents, la majoria de partits polítics a Catalunya per primera vegada es manifestarien tots a una a la manifestació convocada per la societat civil i capitalitzada per Òmnium Cultural.
Així doncs el següent 10
de juliol del 2010 el poble català esdevindria protagonista en una de les
manifestacions més grans de la història a Catalunya fins llavors, amb la
participació d’un milió de persones. Una manifestació on assistirien tots els
partits polítics catalans, diversos sindicats, casals, entitats i associacions d’arreu de la nació
catalana. Altra vegada una de les fites més importants que s’assolirien seria l’èxit
de convocatòria i l’èxit en la repercussió internacional. D'aleshores ença diversos poders
fàctics mundials, econòmics, polítics i mediàtics, començarien a veure Catalunya com una nova veu al món a tenir en
compte.
A la tardor del 2010 hi
havia eleccions autonòmiques on CiU les guanyaria clarament amb un discurs
patriòtic basat en el finançament i el dret a decidir. No obstant, i com es
preveia l’entesa amb els mandataris espanyols tal i com ha passat secularment, no
van arribar com no han arribat mai a bon port des de fa més de 300 anys.
Però mentre la classe
política es mantenia en una situació d’ambigüitat la societat catalana feia un
pas endavant i de maduresa seguint la lluita al marge de la classe política.
Dit d’altra manera, la societat organitzada en assemblees arreu del territori, lluny d’assentar-se en la frustració per la manca de voluntat d’avançar ràpidament cap un escenari de llibertat dels Països Catalans per part de la classe política, continua lluitant i mobilitzant-se a través de manifestacions, l'autoorganització de regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses, així com també a través de la organització de consultes per la independència arreu del Principat.
Dit d’altra manera, la societat organitzada en assemblees arreu del territori, lluny d’assentar-se en la frustració per la manca de voluntat d’avançar ràpidament cap un escenari de llibertat dels Països Catalans per part de la classe política, continua lluitant i mobilitzant-se a través de manifestacions, l'autoorganització de regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses, així com també a través de la organització de consultes per la independència arreu del Principat.
La consulta per la indpendència de Barcelona suposaria una mobilització sense precedents de l’independentisme a la capital catalana, i que a més esdevindria un dels moviments socials amb més pes i que arrossegaria a més gent dels darrers 35 anys a Catalunya.
El 2011 després de l’èxit
de les consultes per la independència es crea una nova plataforma ciutadana que
aglutinaria diversos sectors de l’independentisme.
Aquesta primer es gestaria en el què embrionàriament fou el Moviment per la Independència, però que després de l’aprovació d’un full de ruta i una declaració fundacional en sorgiria la que avui és l’Assemblea Nacional Catalana a la Conferència per l’estat propi del 30 d’abril de 2011 a Barcelona on diverses personalitats importants del país hi prendrien part.
Pocs dies després tindrien lloc les eleccions municipals del maig del 2011 que reflectien damunt del mapa un nou escenari amb canvis substancials en les diverses capitals catalanes i la irrupció i assentament d’un nou independentisme de base i transformador a gran part de les capitals de comarca, que se sumaven a la ja important presència de càrrecs electes sobiranistes i independentistes presents arreu del territori.
Aquesta primer es gestaria en el què embrionàriament fou el Moviment per la Independència, però que després de l’aprovació d’un full de ruta i una declaració fundacional en sorgiria la que avui és l’Assemblea Nacional Catalana a la Conferència per l’estat propi del 30 d’abril de 2011 a Barcelona on diverses personalitats importants del país hi prendrien part.
Pocs dies després tindrien lloc les eleccions municipals del maig del 2011 que reflectien damunt del mapa un nou escenari amb canvis substancials en les diverses capitals catalanes i la irrupció i assentament d’un nou independentisme de base i transformador a gran part de les capitals de comarca, que se sumaven a la ja important presència de càrrecs electes sobiranistes i independentistes presents arreu del territori.
 |
| Assemblea Constituent de l'ANC 10/03/2012 |
El primer semestre de l’any
2012 ha servit per anar assentant i coordinant un incalculable nombre de
persones que treballen per la independència a nivell de base però que estaven
mancades d’un òrgan que les coordinés.
I ha estat l’ANC qui ha sabut fer aquesta tasca que es plasmaria en una macro assemblea constituent al Palau Sant Jordi de més 5.000 persones el 10 de març de 2012.
Aquesta assemblea naixia amb la única i inequívoca fita d’assolir la independència de la nació catalana, en primer terme la independència del principat, tot i que també es contempla per primera vegada en la història dels moviments de masses sobiranistes i/o independentistes, l’escenari de Països Catalans.
Paral·lelament a aquest procés se n’inicia un altre, també de gran transcendència, però aquest de caire institucional, degut en bona mesura als canvis al ajuntaments en les eleccions municipals del 2011. Aquest procés portaria a la formació del que és avui dia l’Assemblea de Municipis per la Independència.
I ha estat l’ANC qui ha sabut fer aquesta tasca que es plasmaria en una macro assemblea constituent al Palau Sant Jordi de més 5.000 persones el 10 de març de 2012.
Aquesta assemblea naixia amb la única i inequívoca fita d’assolir la independència de la nació catalana, en primer terme la independència del principat, tot i que també es contempla per primera vegada en la història dels moviments de masses sobiranistes i/o independentistes, l’escenari de Països Catalans.
Paral·lelament a aquest procés se n’inicia un altre, també de gran transcendència, però aquest de caire institucional, degut en bona mesura als canvis al ajuntaments en les eleccions municipals del 2011. Aquest procés portaria a la formació del que és avui dia l’Assemblea de Municipis per la Independència.
L'11 setembre de 2012: 2 milions de persones es manifesten a Barcelona
L’11 de setembre de 2012
començava molt abans de la data en si, començava amb el que havia de ser i ha estat una gran mobilització arreu del territori: La marxa cap a la independència. Aquest fet és una peça fonamental per entendre el gran
èxit de la manifestació. Ja que en bona mesura ha permès una mobilització constant de la societat i mantenir un alt grau d'agitació durant els més de dos mesos previs a la Diada. Cito textualment a la convocatòria de l'ANC:
"La Marxa s’iniciarà amb un gran acte el dia 30 de juny i finalitzarà l’11 de Setembre amb una gran concentració a Barcelona que marcarà un punt de no retorn: no volem seguir commemorant derrotes, ens hem posat en marxa per celebrar ben aviat el dia de la Independència."
L'ANC prenia, doncs, la responsabilitat de treballar per una marxa popular que havia de dur Catalunya cap a la independència. En l'actual context se li ha de reconèixer a l'ANC ha sabut acollir, canalitzar, focalitzar, organitzar i coordinar un moviment de molts anys de rodatge i que avui dia es troba en plena forma i que tot just ha començat l'escalfament per assolir la plena sobirania dels Països Catalans, ben aviat.
Sintetitzant, d’on surt l’èxit d’aquesta multitudinària manifestació:
"La Marxa s’iniciarà amb un gran acte el dia 30 de juny i finalitzarà l’11 de Setembre amb una gran concentració a Barcelona que marcarà un punt de no retorn: no volem seguir commemorant derrotes, ens hem posat en marxa per celebrar ben aviat el dia de la Independència."
L'ANC prenia, doncs, la responsabilitat de treballar per una marxa popular que havia de dur Catalunya cap a la independència. En l'actual context se li ha de reconèixer a l'ANC ha sabut acollir, canalitzar, focalitzar, organitzar i coordinar un moviment de molts anys de rodatge i que avui dia es troba en plena forma i que tot just ha començat l'escalfament per assolir la plena sobirania dels Països Catalans, ben aviat.
Sintetitzant, d’on surt l’èxit d’aquesta multitudinària manifestació:
 |
| Portada del New York Times |
- el correllengua, lliuraments
de premis literaris o l'aplec del pi de les tres branques
- sant Jordi, el 25 d'abril o les jornades contra la hispanitat
- presència constant a les mobilitzacions populars: contra la guerra o per la defensa de l'Ebre
- sobirania i progrés, el cercle català de negocis o els 10.000 per l’autodeterminació
- entre moltíssimes altres organitzacions, entitats i casals arreu del territori...
També, és el fruït de la
implicació de milers de persones de tots els àmbits durant la darrera dècada:
- el ressò mediàtic
d'Esquerra en el primer tripartit
- l'aparició de forces desacomplexadament independentistes
- les sinèrgies generades entre els moviments independentistes i el moviments socials i de base arreu del territori, però especialment a la regió metropolitana
- entre moltíssimes
altres experiències, mobilitzacions i treball de base
El fet que la militància
independentista s'ha anat implicant en diverses lluites:
- per unes millors infraestructures o contra la MAT i el Quart Cinturó
- per la bressola a la Catalunya Nord o pel català a les escoles
- amb els afectats per les hipoteques o per la dació en pagament
- en les consultes per
la independència (des d'ajuntaments, organitzacions, partits, entitats fins a
milers i milers de persones a títol individual fent parades, organitzant, fent
difusió, assessorant, participant com a voluntaris, o simplement votant).
- així com també organitzacions
en defensa del territori, associacions per la llengua, sindicats minoritaris, i
sobretot els partits i organitzacions independentistes (ERC i la CUP i el
conjunt de l’esquerra independentista)
Però, sens dubte, si hi ha quelcom que ajuda a entendre l’èxit de la manifestació és la tasca de l’Assemblea Nacional Catalana i la seva voluntat de coordinar i fer emergir la voluntat d’un poble.
Alhora, cal afegir la extraordinària tasca i el ferm posicionament que paral·lelament han adoptant els regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses per la llibertat de la nació catalana i que ha fructificat en l’Assemblea Municipal per la Independència. I finalment, també, el treball incansable i tossut de milers de militants per bastir una consciència com a poble per l’alliberament nacional.
Resumint tots els punts en una sola frase estem davant un moviment de masses arrelat al territori i a la classe treballadora i sociològicament independentista, el qual legitima i dóna via lliure a l'actual govern català a convocar un referèndum d'autodeterminació al Principat de Catalunya.
Som-hi doncs! Passos cap a la
independència
La primera idea que em
passa pel cap és que no cal anar a unes eleccions anticipades doncs a la
manifestació ja hi havia una majoria clara de fet una majoria qualificada (86
diputats + President + Conseller d'interior + Presidenta del Parlament, 66% de
l'hemicicle).
No obstant, si s’ha
d’anar a unes eleccions, sóc del parer que no és necessària una gran coalició (de
l’estil CDC, UDC, ERC, ICV i CUP; cosa que sembla obsessionar a molts),
sinó que tan sols cal que l'Assemblea Nacional Catalana pressioni als partits
perquè el primer punt dels respectius
programes de cadascun dels partits que es presentin a les pròximes eleccions
(anticipades) sigui la voluntat de fer una consulta popular vinculant referent
al dret a l'autodeterminació. Aquest punt des del meu punt de
vista no és res de l’altre món, res que no estigui escrit i aprovat pel dret
internacional a la carta dels drets humans.
Salut i Alegria! Visca la Terra!
