Del discurs d'Artur Mas el punt cabdal és la decisió de formalitzar un mandat democràtic a les urnes, Independència Sí o Independència No. Tanmateix, del seu discurs, excel·lent sigui dit de passada, se'n desprèn aquella temerositat de qui no acaba de controlar l'esdevenir dels fets. No obstant, podem afrontar els dos pròxims anys de manera molt diferent, d'una banda podem aguantar Artur Mas 2 anys més fins al 2016 i continuar en l'ostracisme i l'absoluta decadència intel·lectual i econòmica, o bé aguantar Artur Mas en una llista per assolir la independència en 6 + 18 (mesos), aquesta és la oferta.
Del discurs d'Oriol Junqueras, feixuc, nerviós, però parlant clar del què, en diré que tenint en compte que ja li van fotre 'partía i doblà' el proppassat 9N era d'esperar que prengués distància. D'una banda, no em puc estar de dir a tots aquells qui se'n queixen que o bé no s'han llegit el llop i les cabretes o bé es vanten d'usar el xantatge com a discurs i mètode polític. D'altra banda, la proposta d'Oriol Junqueras posa la Candidatura d'Unitat Popular i noves formacions sobiranistes altra vegada a la taula del procés cap a la independència cosa que la proposta d'Artur Mas no feia. Així doncs, tal vegada no era una proposta tan tan tan unitària... oi?
Conseqüentment, doncs, la llista proposada per Oriol Junqueras s'exté fins a les 405 persones (135 CiU, 135 ERC et altres, 135 CUP et altres) mentre la proposta de llista d'Artur Mas la 'retalla' fins a les 135. 405 persones, de fet, suposen més gent, és a dir, més persones implicades en la campanya per la independència. Ara bé, tan Artur Mas com Oriol Junqueras haurien de tenir clar que els alliberadors no existeixen, sinó que són els pobles els qui s'alliberen a si mateixos.
És una llàstima que la CUP no faci una conferència també, perquè segurament és la opció més representativa de les voluntats de les classes populars. I per la qual cosa hauria d'aprofitar el ressò que té, a més a més, del crèdit que s'ha guanyat a través de la pròpia praxis per aspirar a tot. Amb tot, el coneixement ens fa responsables i cal tenir-ho clar:
- La tàctica.
La independència, punt únic.
El procés constituent, l'únic camí.
La ratificació de la nova Constitució, la consulta definitiva.
Del discurs d'Oriol Junqueras, feixuc, nerviós, però parlant clar del què, en diré que tenint en compte que ja li van fotre 'partía i doblà' el proppassat 9N era d'esperar que prengués distància. D'una banda, no em puc estar de dir a tots aquells qui se'n queixen que o bé no s'han llegit el llop i les cabretes o bé es vanten d'usar el xantatge com a discurs i mètode polític. D'altra banda, la proposta d'Oriol Junqueras posa la Candidatura d'Unitat Popular i noves formacions sobiranistes altra vegada a la taula del procés cap a la independència cosa que la proposta d'Artur Mas no feia. Així doncs, tal vegada no era una proposta tan tan tan unitària... oi?
Conseqüentment, doncs, la llista proposada per Oriol Junqueras s'exté fins a les 405 persones (135 CiU, 135 ERC et altres, 135 CUP et altres) mentre la proposta de llista d'Artur Mas la 'retalla' fins a les 135. 405 persones, de fet, suposen més gent, és a dir, més persones implicades en la campanya per la independència. Ara bé, tan Artur Mas com Oriol Junqueras haurien de tenir clar que els alliberadors no existeixen, sinó que són els pobles els qui s'alliberen a si mateixos. És una llàstima que la CUP no faci una conferència també, perquè segurament és la opció més representativa de les voluntats de les classes populars. I per la qual cosa hauria d'aprofitar el ressò que té, a més a més, del crèdit que s'ha guanyat a través de la pròpia praxis per aspirar a tot. Amb tot, el coneixement ens fa responsables i cal tenir-ho clar:
- La tàctica.
La independència, punt únic.
El procés constituent, l'únic camí.
La ratificació de la nova Constitució, la consulta definitiva.
- L'estratègia.
La justícia social.
Així què passa amb la sagrada unitat? Julià de Jòdar apunta en 140 caràcters de forma precisa que "Per si sola, la unitat tendeix a reproduir els valors dominants que s'hi aixopluguen per no perdre el control de la situació". Així doncs, tota unitat que no passa pel sedaç de les lluites populars, és antitètica a la societat i de caràcter homogeneïtzador. Per dir-ho de forma planera. Algú dubte de la unitat d'acció entre ANC, Omnium i Súmate? Oi que no? Oi que també són tres? Doncs això, deixem-nos d'orgues...
I encara més, què passa després? Primer, agafem distància i mirem-nos la nostra casuística com si fos externa. Seguidament, imaginem que en una regió del Kazakhstan hi ha hagut mobilitzacions civils reconegudes arreu del món, que aquesta regió es declara sobirana desobeint l'estat a través d'un procés participatiu substitutori d'un referèndum per la independència, i que a més, acte seguit es presenten tres candidatures a favor d'independitzar-se del Kazakhstan i guanyen les eleccions per majoria absoluta (amb més del 50% dels vots a candidatures i més del 50% dels escons). Com ho interpretaríeu? Doncs això, deixem-nos d'orgues.
Finalment, i ja em perdoneu però no me'n puc estar de dir que em fa molta gràcia també com la gauche divine catalana i les esquerres espanyoles ens acusen de voler ser independents al costat d'Artur Mas. La qual cosa significa que, per la mateixa regla de tres els contraris a la independència són partidaris acèrrims de Rajoy i de l'Espanya d'herència franquista, oi? Tal vegada, algú els hauria d'explicar que els moviments independentistes a Catalunya han vingut per l'esquerra (MDT, ERC, CUP, Arran entre desenes de casals i ateneus populars arreu del territori), és a dir, que resulta un fet qui s'arrenglera al costat de l'independentisme és CDC i Artur Mas, després d'adonar-se'n, finalment, que Espanya és irreformable tan per l'esquerra com per la dreta (la història ens avala).
Resumin.
- La dignitat d'aquest poble passa per l'autodeterminació (avui a través d'unes eleccions referendàries) i l'emancipació popular passa per la lluita de classes perquè tal i com ja ens advertia Warren Buffet al New York Times "There's class warfare, all right, but it's my class, the rich class, that's making war, and we're winning".
- Som un poble d'ànima política zapatista, de "rebeldes sociales" en deia Marcos. I avui, també tenim clar com deia Luther King que "freedom is never voluntarely given by the oppressor, it must be demanded by the oppressed".
