La unitat popular no surt a la televisió per ser escollits a les urnes,
surt a la televisió com a conseqüència d'haver estat escollits a les
urnes. Banalitzar els moviments de bagatge polític d'anys de militància de base, és la mort del socialisme del segle XXI. Només cal veure què va fer el PSOE amb les associacions de veïns o què van fer alguns d'esquerres de debò amb el PSUC, i com ambdós han acabat formant part i essent els principals garants de l'statu quo i la classe política.
Segurament, pels amants de "fem les coses ràpides que estem fatal", Podemos enlluerna a més d'un. Però les meves reserves cap a aquest moviment i ara organització política fruït de l'embrió d'un grup d'universitàris agafant el guant del 15M, sobretot madrileny, dista molt de les experiències municipalistes de base de Catalunya. De fet no tenen res a veure.
 |
| Assemblea CUP a Molins on es va decidir concórrer a les eleccions al Parlament del 2012 |
Les presses, el circ mediàtic i els personalismes són el que el moviment d'unitat popular als Països Catalans ha tractat d'evitar i ha evitat als darrers 20 anys, i especialment, d'ençà de les prèvies a les eleccions municipals del 2003.
Així mateix, experiències com les CAV o la CUP al principat de Catalunya demostren el bagatge militant de molts anys gestat des de la base a casals i ateneus, en sindicats, múltiples seminaris de cultura popular o economia crítica, el moviment d'alliberament de vivendes i centres socials, el desenvolupament de cooperatives, així com també altres experiències participatives, i que com a conseqüència han resultat ser l'estímul de la necessitat d'una expressió institucional, i no a la inversa.
A més el cúmul d'experiències ha fet d'aquest moviment popular un projecte col·lectiu. Un projecte que avui s'expressa institucionalment amb les sigles de la CUP, i que avança a passos de gegant, malgrat viure inmers en algunes contradiccions amb la seva pròpia idiosincràsia degut al seu pas per les institucions. Resoltes, en bona mesura, mitjançant condicions i instruments de control democràtic en el si de la mateixa organització. Aquest fet, és una realitat conseqüència de la importància d'un bagatge polític d'anys des d'associacions de base, on la seva expressió institucional, la Candidatura d'Unitat Popular ha esdevingut un projecte polític que no té líders, no obstant, no es renuncia a tenir lideratges clars en moments clau de la nostra història. Aquest moviment català d'alliberament nacional i de classe, sortosament té entre els seus militants molts Davids Fernàndez, molts Quims Arrufats i moltes Isabels Vallet.
 |
| Papereta de Podemos Eleccions Europees 2014 |
Contràriament Podemos basa el seu avanç cap a les majories en renúncies. Primer exemple, la seva gran proclama "no volem formar part d'aquesta UE governada per la Troika", tanmateix, el primer que fan és presentar-se a les eleccions europees. Segon exemple, segona proclama "saldremos del euro", mentre avui ja diuen que això s'ha de repensar i que comportaria conseqüències funestes. Tercer exemple, tercera proclama "los catalanes tienen derecho a decidir su futuro", avui tenim d'una banda declaracions com "el derecho es de todos los españoles" o bé, i el què és pitjor, un gran silenci. Quart exemple, quarta proclama "somos un movimiento asambleario" i el primer que es fa és aprovar una secretaria general forta (tal vegada messiànica) i una estructura rígida. Cinquè exemple, el seu no posicionament en qüestions d'autodeterminació deixen les realitats com la catalana degradades a un problema menor de les perifèries. Bé doncs, Podemos, i no Podem, segueix els mateixos passos que seguia PSOE, i no PSC, escrits en la història de la transició. Una cara nova per la vella política, un discurs ben estructurat però mancat d'humilitat, i una estructura rígida per una societat diversa no semblen un bon inici.
Avui doncs, cal posar en valor el moviment d'unitat popular, de fortes arrels municipalistes, i que avui s'agrupa al voltant d'organitzacions polítiques com les Candidatures Alternatives del Vallès, la Candidatura d'Unitat Popular o la Crida Constituent. Aquest, a més dia a dia, sembla assentar els seus valors i principis ètics a través d'una realitat de praxis molt allunyada del fenòmen mediàtic de masses espanyol. Malgrat tot, la responsabilitat que té Podemos és molt alta, o siga que desitjo molta sort als espanyols, però ens veiem a les Nacions Unides.
