Us ofereixo quatre reflexions ràpides al voltant dels resultats de les municipals del passat 24 de maig i quatre apunts i una extrapolació de possibles resultats de cara les eleccions del 27 de setembre...
24 de maig - 13 de juny: eleccions municipals 2015
- L'independentisme creix més que mai en regidors. ERC passa de 1389 regidors el 2011 a 2377 regidors el 2015. Mentre la CUP passa 101 regidors el 2011 a 382 regidors el 2015. Si aquestes dades hi sumem el nou independentisme de CiU i algunes candidatures sobiranistes que es presentaven per lliure la suma regidors a favor d'un estat independent es dispara fins els 6700-6750 regidors i regidores, és a dir, més d'un 70% del total de càrrecs electes municipals.
- L'independentisme creix més que mai amb alcaldies. ERC passa de 139 alcaldies el 2011 a 259 alcaldies el 2015. Mentre la CUP passa de 3 alcaldies el 2011 a 20 alcaldies el 2015. Si aquestes dades hi sumem el nou independentisme de CiU i algunes candidatures sobiranistes que es presentaven per lliure la suma d'alcaldies a favor d'un estat independent es dispara fins a les 750 alcaldies, és a dir, quasi 80% del total de governs municipals.
- Traiem-nos de sobre d'una vegada el discurs "la regió metropolitana de Barcelona no és independentista", perquè és fals. Perquè si bé el cinturó roig continua sent roig i ben roig, també és cert que aquest cinturó roig és més independentista que mai. L'ascens d'ERC, la CUP i les candidatures municipalistes a l'òrbita de l'esquerra independentista. Al Baix Llobregat ERC i la CUP passen de 38 regidors a 100. obtenint fins a 6 noves alcaldies. De la mateixa manera succeïx al Vallès Occidental on ERC, la CUP i candidatures a l'òrbita de l'esquerra independentista passen de 34 regidors a 120 regidors, obtenint fins a 9 noves alcaldies. O al Barcelonès on ERC i la CUP tenien 2 regidors i avui en sumen 25, assolint alcaldies tan importants com Badalona.
- L'independentisme entra amb força també a tots els consells comarcals i a totes les diputacions. On per exemple, a la província de Barcelona el sobiranisme passa de 700.000 mil vots fins a atènyer al voltant d'1.000.000 vots. Mentre, d'altra banda, les forces independentistes dominen amb comoditat a la resta de diputacions provincials i estar en disposició de governar a tots els consell comarcals.
Amb tot des de la manifestació de l'11 de setembre de 2012 les coses han anat evolucionant molt de pressa, més ràpid que els mateixos partits on la ciutadania passa per sobre constantment dels partits polítics, com es va demostrar el 9 de novembre.
Tanmateix, ja a les eleccions autonòmiques del 28 de novembre de 2012, s'albirava aquest canvi de tendència en els resultats electorals, al 2014 per primera vegada una força independentista guanyava les eleccions a Catalunya, i finalment, la prova de foc per veure si realment l'independentisme es troba arrelat entre la societat es plasmava en resultats a les municipals de 2015.
Seguint amb la tendència dels darrers quatre anys ens plantem d'aquí a tres mesos en unes eleccions destinades a ser claus per la consecució d'un estat independent per Catalunya: les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015.
Arribats al moment tot el què no sigui desenvolupat en clau plebiscitària, seran senzillament renúncies al clam de sobirania col·lectiva, i per consegüent serà mer suport a les tesis de l'unionisme. Seré clar, em refereixo als posicionaments de PSOE, ICV-P's, PP i C's, els quals ja han pres una posició clara, no volen ni faran res per tal que Catalunya sigui un país independent, ans al contrari.
Ho diré ras i curt: si el 27 de setembre l'unionisme, és a dir, les forces esmentades anteriorment no sumen per governar a Catalunya, l'independentisme té via lliure per declarar la independència de Catalunya.
Què fa plebiscitàries les eleccions del 27 de setembre?
Les eleccions autonòmiques de la comunitat autònoma del principat de Catalunya esdevindran plebiscitàries si:
- Els partits polítics que concorren a les eleccions del 27 de setembre de 2015 adopten uns acords programàtics concrets per esdevenir un estat independent en els seus respectius programes electorals (tals com els acords que s'expressen: en el punt A i els seus apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 6, de l'article publicat en aquest mateix bloc)
La victòria de les forces polítiques es determina segons la lectura dels resultats de la manera següent:
- Majoria absoluta d’escons al Parlament de Catalunya, és a dir, 68 diputats o més.
- Majoria absoluta de sufragis al Parlament de Catalunya, és a dir, el 50% més 1,
- La majoria absoluta dels sufragis es tindrà en compte d’acord amb el vot directe a partits polítics.
[consulteu l'article del full de ruta, aquí]
Guanyarem, però cal seguir lluitant
He recopilat les dades de les eleccions de novembre de 2012, de maig de 2014 i de maig de 2015. D'acord amb aquestes dades es resolt no només que hi ha una tendència de l'independentisme a l'alça, sinó que d'acord amb els posicionaments dels partits polítics catalans i els resultats dels tres darrers comicis electorals, veiem que ens dirigim cap a una victòria clara en escons, i cada vegada més consolidada en vots.
Amb tot, els resultats de tendències ens mostren que els catalans que es mobilitzen per anar a votar són al voltant d'un 65% de la població, entre 3.300.000 i 3.500.000 electors. D'aquests electors i la seva opció de vot se'n desprenen dos blocs clars, l'independentisme i l'unionisme:
- L'independentisme es divideix en tres branques, el liberalisme conservador de CiU, la socialdemocràcia progressista d'ERC, i el del comunisme llibertari (com l'ha anomenat David Fernàndez) de la CUP, amb un gruix de vot molt assentat al voltant dels 1.800.000 vots
- L'unionisme es divideix en dues branques, els defensors del colonialisme espanyol, PP i C's, que es mou al voltant dels 600.000 vots. Mentre a l'altra branca, hi ha un bloc progressista més o menys socialdemòcrata liberal, que té una representació ben diversa però unida pel sucursalisme i el seguidisme a les polítiques de la capital de l'estat, UDC, PSOE, Podemos i ICV, i que es mou al voltant d'1.000.000 vots
D'acord amb aquest realitat i l'evolució del vot real a candidatures pels anys 2012, 2014 i 2015, he establert d'acord amb la llei d'Hondt, i una participació del 66%, obtenint els següents resultats:
És a dir, uns resultats que transformarien el ple del parlament de Catalunya en Corts Constituents, on les forces independentistes obtindrien una victòria clara amb escons, amb 81 escons, i amb una victòria més ajustada en vots, amb 54,4% dels sufragis, és a dir al voltant d'1.800.000 vots.
Cal recordar que les forces independentistes el novembre de 2012 ja van assolir 1.800.000 vots, i a les passades municipals 1.500.000. Mentre l'unionisme aconseguia 1.650.000 vots el 2012, i 1.400.000 vots a les municipals, i ara obtindrien 1.600.000 vots, el 45,6% dels sufragis.
El càlcul l'he fet a partir dels vots obtinguts per cada circumscripció electoral, per la qual cosa, avui dia, amb les dades de les darrers eleccions, autonòmiques, europees i municipals s'obtindrien els resultats següents:
