L'antiga Convergència, després Democràcia i Llibertat, després Junts pel Sí, després Partit Demòcrata, ara Junts per Catalunya i qui sap si demà crida nacional, ha obtingut 369 de 948 alcaldies, i un total de 2818 regidors i regidores. Així doncs, l'espai convergent perd l'hegemonia al món municipal i veu com li volen més de 500 regidors i regidores respecte el 2015.
ERC ha aconseguit 359 alcaldies de 948, moltes d'elles amb majoria absoluta, també s'ha fet amb les capitals, Tarragona i Lleida, i ciutats de potencial econòmic com Sant Cugat. ERC és aquest mandat el partit amb més càrrecs electes al Principat, 3107. ERC és a més la força més votada a Catalunya per primera vegada des de la II República.
La tercera i quarta força són, d'una banda, el PSOE amb 89 alcaldies i 1315 regidors i regidores el què suposa el seus segons pitjors resultats des de 1979, i d'altra banda, la CUP amb 19 alcaldies, presència en 43 governs, i un total de 337 regidors i regidores. Lluny queden altres forces com Comuns i PP que entre les dues sumen una dotzena d'alcaldies. Mentre Ciudadanos encara no sap què és tenir una alcaldia a Catalunya malgrat que fa més de 14 anys de la seva existència i tota la publicitat als mass Mèdia.
La realitat metropolitana independentista progressa adequadament
- La realitat metropolitana és clara. El PSOE, aquí obté millors resultats amb 19 de 36 alcaldies. Mentre JxC només n'obté 2 o ERC 5. A més, els socialistes obtenen 44 dels 90 representants a l'AMB.
Heus ací perquè encara no assolim el 50% dels vots a candidatures independentistes. El discurs hegemònic i la xarxa clientelar del PSOE encara es mantenen fortament arrelades, malgrat casos de corrupció gravíssims com a Sabadell, nous casos d'especulació dignes de la bombolla immobiliària com a l'Hospitalet de Llobregat.
Així mateix, un fet remarcable és que ERC ha aconseguit victòries importants, com la de Barcelona, que és segona força a l'Hospitalet, Badalona o Sabadell, i governarà a Terrassa. Però també és cert que l'independentisme no suma prou regidors a ciutats importants per si sol.
La CUP si bé és cert que no ha baixat massa en regidors de 365 a 337, si que ha rebut un revés bastant important en vots i perdent presència a ciutats metropolitanes com Terrassa, Barcelona, Badalona o Santa Coloma de Gramenet. Aquest fet també s'exemplifica amb la pèrdua de fins a un 33% de regidors i regidores a les ciutats de més de 100.000 habitants passant de 31 regidors a 21.
En aquest àmbit cal remarcar la pèrdua de poder de l'espai dels Comuns on a ciutats com a Terrassa i Sabadell passen de 12 regidors a 0 i perden la seva representació a ambdós consistoris. A Hospitalet passen de 5 a 3, a Badalona obtenen 2 de 27 regidors, mentre a Barcelona obtenen l'alcaldia després de perdre les eleccions i gràcies a part dels vots de Ciudadanos.
El municipalisme independentista encara necessita créixer
- L'independentisme obté 6.262 electes, 750 alcaldies de 948, assolint les alcaldies de Girona, Lleida i Tarragona, i guanyant a Barcelona.
- L'independentisme al Principat augmenta en regidors i regidores fins a tres vegades més que el total d'electes que obté el PP a Catalunya.
- L'independentisme multiplica per 6 els càrrecs electes del PSOE i Comuns al Principat.
En síntesi, l'independentisme creix en alcaldies, en vots i en electes arreu del país, però no augmenta suficient per superar el 50% de vot directe a candidatures independentistes. I encara queda lluny l'assoliment del 55%, condició, penso, més que suficient, amb la qual treballar per tirar endavant un nou referèndum de forma unilateral (no excloc un referèndum acordat, però miracles a Lourdes).
Què fer des de viles i ciutats?
No sectorialitzar les lluites sinó unir-les sobre la base que ens ha fet créixer: l'aposta per la democràcia directe, la defensa del control democràtic dels diners públics, la justícia social en totes les polítiques i la lluita carrer a carrer per la independència i el socialisme.
Consolidar espais, que els col·lectius i entitats amb més bagatge ajudin als més novells a obrir nous Casals i Centres Socials a cada districte de cada ciutat.
Consolidar les lluites de feminisme, ecologisme i l'habitatge com a pals de paller de les polítiques metropolitanes del l'independentisme.
Denunciar junts a nivell metropolità les condicions i el negoci privat dels qui especulen amb els drets bàsics de la ciutadania: energia, aigua, neteja, salut, educació i mobilitat universal.
