#11S2014: "O povo és quem mais ordena"
Un primer pensament en veure la bestiesa sense precedents a nivell mundial d'una mobilització com la que vàrem viure el proppassat onze de setembre, m'evoca automàticament a un pensament per tota aquella feina dels imprescindibles de casals i ateneus populars independentistes que han apretat fort durant molts anys per arribar fins aquí. Així mateix com per la voluntat i l'il·lusió imparable d'inspiració rebel dels moviments pels drets civils de M.L.King i des de la ferma convicció de fer les coses de baix a dalt.
11/9 - 9/11: faltes de respecte al procés
Un primer pensament en veure la bestiesa sense precedents a nivell mundial d'una mobilització com la que vàrem viure el proppassat onze de setembre, m'evoca automàticament a un pensament per tota aquella feina dels imprescindibles de casals i ateneus populars independentistes que han apretat fort durant molts anys per arribar fins aquí. Així mateix com per la voluntat i l'il·lusió imparable d'inspiració rebel dels moviments pels drets civils de M.L.King i des de la ferma convicció de fer les coses de baix a dalt.
11/9 - 9/11: faltes de respecte al procés
La primera falta de respecte al procés d'autodeterminació aflora, no pas per part de CiU, sinó amb la no presència d'ICV i EUiA el dia de la signatura del 9N. És inversemblant, i només s'explica per com de desbordats estan per un moviment que fa mesos que els ha passat per sobre. ICV tenien la obligació històrica de ser allà on les institucions plasmaven en Llei i Decret allò q el moviment social més ampli d'aquests darrers 35 anys, l'independentista, ha legitimat al carrer. Així doncs, els socialdemòcrates conservadors s'han autodeterminat en la seva comoditat en l'statu quo per poder-lo seguir criticant in eternum.
La segona falta de respecte arriba, per manca de rigurositat i mètode, a través de la debilitat de l'independentisme més institucionalitzat i la manca de capacitat, voluntat o estratègia per la fiscalització del govern i el compliment dels acords cap al 9N. Esquerra en plena centralitat política, ha confós la generositat per la ingenuïtat, demostrant-se aquest fet amb la seva esupefacció davant l'estat de les coses davant la suspensió del decret de convocatòria per part del Tribunal Constitucional.
I la darrera i més dantesca, però no per dantesca menys habitual: L'anul·lació de facto per part de Convergència i Unió del camí i el procés cap al 9N. Confirmant-se, doncs, l'enèssima traïció a la voluntat popular. Perquè es miri com es miri, l'anar fent fins a unes eleccions és un qui dia passa any empeny. Allò que en el camp institucional en diríem una pèrdua respecte absolut per les institucions catalanes i un menyspreu absolut pels acords signats amb les forces polítiques del país i les demandes populars, però que sense cap mena de dubte el relat històric no els absoldrà del seu botiflerisme.
octubre2014: la maduresa de la CUP
La segona falta de respecte arriba, per manca de rigurositat i mètode, a través de la debilitat de l'independentisme més institucionalitzat i la manca de capacitat, voluntat o estratègia per la fiscalització del govern i el compliment dels acords cap al 9N. Esquerra en plena centralitat política, ha confós la generositat per la ingenuïtat, demostrant-se aquest fet amb la seva esupefacció davant l'estat de les coses davant la suspensió del decret de convocatòria per part del Tribunal Constitucional.
I la darrera i més dantesca, però no per dantesca menys habitual: L'anul·lació de facto per part de Convergència i Unió del camí i el procés cap al 9N. Confirmant-se, doncs, l'enèssima traïció a la voluntat popular. Perquè es miri com es miri, l'anar fent fins a unes eleccions és un qui dia passa any empeny. Allò que en el camp institucional en diríem una pèrdua respecte absolut per les institucions catalanes i un menyspreu absolut pels acords signats amb les forces polítiques del país i les demandes populars, però que sense cap mena de dubte el relat històric no els absoldrà del seu botiflerisme.
octubre2014: la maduresa de la CUP
- Perquè resulta òbvi que la Candidatura d'Unitat Popular ha avançat per l'esquerra i a gran velocitat formacions l'establishment progre.
- Perquè és un fet que l'EI reacciona a gran velocitat en moments de crisi (post suspensió del 9N) establint condicions i generant propostes per davant de l'independentisme institucional.
- Perquè, no obstant això, s'espera a qui s'escaigui per fer camí junts cap a l'autodeterminació i la dignitat, en el camí cap a la independència.
- Perquè el moviment gestat a casals i ateneus, avança amb el ple convenciment que no hem nascut ni per ser a la oposició, ni tan sols som aquí només per resistir... Som aquí perquè volem que deia l'Ovidi!
- Perquè il·lustríssimes de CiU, no cal que esperin a ningú de l'esquerra independentista per perpetrar-se en el poder amb una pantomima de proposta que ens anul·la com a subjecte polític i que només el poble amb la seva participació pot donar versemblança, però que alhora demostrarà la baixesa política de l'oligarquia catalana.
- Perquè, estimat President en funcions, la participació i la democràcia directa és acompanyar els moviments veïnals i moviments socials, no posar-s'hi al davant.
- Perquè la independència es guanya des del govern sí, però cal guanyar-la des de l'aprenentatge de la praxis i plena obediència a la voluntat popular.
- Perquè sí, efectivament, com diu Marta Harnecker "hem de governar amb la gent perquè la gent aprengui a governar-se a si mateixos".
- Perquè qualsevol altre escenari només forja les cadenes de tots els Pobles del món a les decisions d'una minoria que actúa com a mera corretja de transmissió d'aquest sistema ecòmic injust.
- Perquè cal guanyar la independència i governar per ser governats.
DiaD: Dignitat i Independència
Hi ha res més revolucionari que donar la veu al poble?
D'acord, no és la pregunta que naltrus volíem. D'acord, no estar organitzada com naltrus volíem. D'acord l'aristocracia de la política catalana ens l'ha clavat partía i doblà. Però parlem de 20.000 voluntaris. 20.000! Parlem de voluntaris, amb voluntat de ser i fer, com la pròpia voluntat que ens ha portat sortir al carrer els darrers tres anys en tongades de milions. I com deia David Fernàndez a l'hemicicle al darrer debat de política general "Si no nosaltres, qui? Si no ara, quan?"
El dia D hi serem! No per voluntat d'un oligarca de la política catalana que ha sabut seduir tothom per fer-nos creure l'impossible, sinó que hi serem perquè sempre hi som. I... hi som, per guanyar a les urnes, per iniciar el camí, per recobrar-nos en la nostra unitat i per ser per sempremés Poble i Dignitat!
No ho dubteu, poseu-s'ho al cap, Guanyarem!!!
Malgrat tots els malgrats, els independentistes hi som per vèncer i posar el punt d'inici per canviar-ho tot!
